Hem d'anar a votar

Tots els partits polítics de Catalunya ens recorden que em d'anar a votar el diumenge 28 per escollir el president de la Generalitat. I això és el que em de fer tots (els que legalment puguin fer-ho, es clar), anar a votar, encara que sigui en blanc si no hi ha cap candidatura que faci el pes. La senzilla raó per que crec que hauríem d'anar a votar és per que és un dret democràtic i per mi l'únic dret veritable de democràcia que tenim, la resta fan i desfan segons volen els que tenen el poder sense importar gaire les repercussions per el poble.
Hi ha un anunci a la televisió que diu: "les coses bones no haurien de canviar mai." I és cert, les coses bones no s'haurien de canviar, però les dolentes (o que no funcionen) s'haurien de prohibir. El que guanya les eleccions (o sigui el més votat) és el que ha de governar i que sigui ell el que es busqui la vida si ha de pactar amb d'altres formacions per aconseguir els seus objectius, amb el que pacti pot tenir molt bones propostes que també les poden tirar endavant i beneficiar al poble (o sigui nosaltres). Tampoc no s'ha de casar amb una o dues i prou, que pacti amb la que li ofereixi millors condicions i tots hi sortim guanyant. Lo del tripartit ja s'ha més que comprovat que no funciona (ni girant-ho del revés), per tan, segons com siguin els resultats, espero i desitjo que no u tornin a repetir.
Per que no pactar segons convingui? Hi ha llocs on pacten partits teòricament molt incompatibles (PSOE i PP per exemple) i la cosa funciona força bé. Es qüestió de parlar i dialogar pel bé de tothom, no de posar pals a les rodes (i més ara amb els problemes econòmics que hi han). Si en el fons, algunes coses que diuen els partits polítics que faran si guanyen les eleccions, no són tan diferents, doncs per que no treballar junts i es deixen les diferencies de banda.
Segurament això que penso és el que pensa molta gent i podria ser la política quasi perfecte, però això només interessa al poble, no als polítics que estant massa enfeinats en ser egocèntrics i que es recordi que va ser "ell" el que va aconseguir tal cosa o va millorar tal altre. Aquesta és la democràcia que tenim: el poble parla, el polític escolta... la seva pròpia veu.
Malgrat tot, continuo pensant que s'ha d'anar a votar i fer sentir la nostra veu encara que sigui amb una papereta, i jo u penso fer.

Polititzar la visita del Papa a Catalunya

Senyors, el dia 7 de novembre el Papa arriba a Catalunya i, deixant de banda si som creients o no, resulta que la majoria de partits polítics catalans i entitats culturals catalanes creuen que aquesta visita serà positiva, perquè farà que Catalunya sigui reconeguda arreu del món, i el català (perquè també farà el seu discurs en aquesta llengua), i els catalans, posats a fer pot ser que també el pa amb tomàquet i la botifarra amb mongetes... sincerament crec que es mol trist el fet que hem d'esperar que vingui algú de fora (amb tots els meus respectes, no és per menysprear la visita del Papa ni molt menys) per potenciar aquesta terra a nivell internacional.

Jo crec que és més una excusa (una, més) per reivindicar aquell independentisme que els polítics ens recorden quan a ells els convé que no pas una altra cosa. Ara no em posaré a analitzar sobre si ens hem d'independitzar de l'estat espanyol o no (daixò ja en parlaré en una altra reflexió) però si és cert que és un argument que només utilitzen quan interessa per algun motiu que només ells saben (pot ser les properes eleccions a la generalitat i volen guanyar vots).

La visita del Papa a terres catalanes és important per moltes coses (sobretot pels creients cristians), però no per fer publicitat, que daixò ens n'hem de cuidar nosaltres i els nostres polítics fent bé les coses, amb seny i respectant a tothom. No s'ha de prohibir (com els toros), ni imposar (com els rètols en català), jo crec que s'ha de proposar. El diàleg és fonamental per tot, també per potenciar la nostra terra i la nostra llengua. Les propostes s'han de parlar, no multar els que no compleixen les lleis sobre la normativa lingüística (després ens queixem que a l'estat espanyol diuen que a Catalunya s'obliga a parlar el català, per exemple). Hem d'explicar i donar a entendre que aquí hi ha una cultura i una llengua pròpia, apart de la cultura i llengua d'Espanya, que ens l'estimem molt i no volem que ningú les trepitgin.

Però aquesta feina, amics meus, crec que és dels polítics catalans i les entitats culturals catalanes, no del Papa.

Compte que tot pujaaaaa!!!!!

Si senyors, per variar, la política econòmica d'aquest país continua encertant de ple amb les mesures per lluitar contra la famosa "crisi". Tot s'apuja.
Incrementen l'iva per poder augmentar els ingressos de l'estat, apugen el preu de l'electricitat, del gas butà, dels combustibles tan per l'automòbil com de la calefacció, les hipoteques (encara que diguin que feia molts mesos que anaven lleugerament a la baixa o no es movien, si us plau que estaven pels núvols)... En resum i com ja deia al principi, tot s'apuja, tot, tot?... No se, hi ha alguna cosa que no encaixa... I es clar, quin cap el meu, tot s'apuja (fins hi tot l'atur) menys els sous.
Senyors que decidiu els destins dels mortals com nosaltres que, com ja deia en l'altre reflexió, uns pocs poden saltar d'alegria per tenir feina i cobrar cada mes, tingueu una mica més de sentit comú, que teniu menys vista que un gat cec.
Jo crec que la solució no es escanyar encara més als pocs que treballem i paguem els nostres impostos (encara que aquests siguin abusius), per que per molt que incrementeu el preu dels productes o els impostos any rera any (per no dir mes rera mes) i els ingressos de les famílies hagi caigut en picat (o per congelació salarial o per que algun membre hagi anat a l'atur) no augmentareu els ingressos. La gent comprarà el just i necessari, comprarà el producte que tingui el preu més assequible o senzillament no comprarà el que no sigui imprescindible per viure.
Si aquesta premissa que jo exposo es compleix, que faran senyors que tenen la paella pel mànec? Tornaran a pujar tot? Escanyarem més als pobres que encara conservem la feina?
Siguem raonables. El que crec es que s'hauria de treballar tots junts (res del govern que mana per un cantó i l'oposició posant pals a les rodes aprofitant l'ocasió per l'altre, per que això es culpa de tots) en buscar solucions pels aturats (més de quatre milions de persones). Si la feina en el sector que aquesta gent treballava a caigut i no remunta, doncs intentar buscar altres sectors que més o menys funcionin i potenciar-los. També es pot estudiar la possibilitat d'intentar trobar nous sectors en alça (que segur que n'hi han, com ara les energies renovables o programadors de llenguatges informàtics) i recolo-car la gent que no te feina. Si fan falta cursets de formació per la gent sense coneixements sobre aquests temes, doncs es fan.
No tantes ajudes i subvencions amb diners que no tenen i que fan que el deute públic augmenti cada vegada més, com les ajudes per pagar un lloguer, per exemple. Que facin cobrar al llogater un preu raonable pel lloguer del pis i la família que el llogui pot ser que el pugui pagar, no deixar-lo cobrar el preu que gairebé vol i desprès el govern doni una part dels diners (diners que posem entre tots) a la família per que no li costi tan car (tampoc sabem si realment els fan servir per ajudar a pagar el lloguer o els gasten amb altres coses). No tantes ajudes als immigrants (i que consti que no soc racista) però es que molts viuen d'aquestes ajudes sense necessitat d'haver de buscar cap feina (i jo, si pogués, també u faria) i aquestes ajudes també surten dels nostres diners. Que els ajudin a trobar feina com a les altres persones del país, que paguin els mateixos impostos que tots i després tindran les mateixes condicions que la resta de ciutadans. I el que vulgui viure "del cuento" doncs fora (que a tots ens agradaria viure "del cuento"). La cosa està clara, si som cada cop menys els que treballem i més els que els donen diners per ajudes i subvencions, es gasta més que el que entra i això no s'aguanta per enlloc (em sembla molt lògic, no?). I com aquests exemples molts d'altres i jo d'economia no hi entenc gens.
També es podrien retallar el sou els que manen i els seus ministres (que aquests si que cobren "pasta gansa") i no pas als funcionaris (que els congelin els sous com han fet amb tots). I mirar si realment tots els llocs de treball que ocupen gent en ministeris i llocs relacionats son necessaris o no, per que em sembla vergonyós que hi hagi un director, aquest tingui per sota un subdirector, aquest un responsable de subdirecció, aquest un secretari, etc... Es necessària tanta gent per fer una feina que hauria de fer el director (que per això hi es)? En la meva humil opinió en sobra molta de gent i aquesta gent cobra (i alguns deu ni do).
Es podria mirar exemples d'altres països europeus que han començat a controlar la crisi per veure quines formules han fet servir i pot ser que alguna ens serveixi, no marejar més la perdiu dient, per exemple, que no hi havia crisi quan tothom sabia que n'hi havia o, com ara, que diuen que ja hi han brots verds en l'economia (deuen ser al seu jardí). No anem tant de sobrats que espanya no es un país amb una economia tant potent com ens volen fer creure. No ens poden recolzar només en la construcció quan una casa no es pot vendre a l'estranger (es un exemple). Si es necessita ajuda doncs es demana i punt, no es cap vergonya es la veritat i tots em de viure.
Per acabar diré una cosa que pot semblar una bogeria, però he arribat a la conclusió que m'estimaria més cobrar menys però que el preu dels productes fos raonable, i no els preus abusius que ens cobren (que ja ens la van jugar al canviar a l'euro, dient que vigilarien que els preus es mantinguessin i tots van anar a l'alça, menys els sous es clar). El que paguem pels productes que comprem (qualsevol) estan més engreixats que un porc apunt de matar. Totes les mans que toquen aquest producte (des de la fabricació fins al venedor, passant per magatzems i transportistes) volem guanyar la seva part, d'acord però que aquesta part sigui raonable. I que siguin també raonables els impostos que paguin els venedors pel seu negoci, per que això es una cadena: si els apreten, ells apreten.

La vaga general i d'altres...

Tots estem a l'expectativa del que passarà partir del 29 de setembre del 2010 amb la vaga general, però per mi es la gran enganyifa general, i com aquesta n'hi ha d'altres.
Ara no em posaré a analitzar els punts de la reforma laboral per que n'hi ha molts i trobo que això u han de fer els que veritablement entenen del tema. Jo només soc un simple treballador que tinc la gran sort de tenir feina i cobrar cada mes (i això, amb la gran quantitat de gent a l'atur que hi ha, és una gran sort), però que intento estar al dia de les coses que passen al mon i és llavors quan reflexiono sobre tota aquesta informació i em dona la sensació de que tot plegat fa molta mala olor.
La primera pregunta que em plantejo es la següent: per que no van actuar els sindicats (que son els que vetllen pels drets del treballador, en teoria) quan la cosa es començava desmuntar i es veia que aniria a pitjor? Per que, quan moltes empreses tancaven i augmentava el nombre d'aturats, no van proposar, per exemple, una vaga general? O fer-la quan es proposava la reforma laboral, que ja es veia que era un pedaç mal cosit i mal posat?
Per mi la cosa està clara. Els sindicats estaven d'acord amb el govern (que es el que els paga) de no actuar en el moment que tot s'ensorrava (la famosa crisi) per no empitjorar encara més la seva situació i van pactar no fer res ("ara no toca" els van dir). I amb la reforma laboral el mateix, per que quantes grans empreses han aprofitat l'ocasió per acomiadar gent que feia molts anys que treballaven (entre d'altres) excusant-se amb una ERE per pagar el mínim? Moltes (no totes), encara que diguin que no. I darrere van caure un munt de petites empreses que treballaven per aquestes grans empreses. Era com si volguessin fer "neteja", tant de gent com de petites empreses.
Ara que la cosa s'ha aturat, amb alguns sectors estabilitzats i uns pocs amb una petita remuntada. Ara que seria el moment d'estudiar maneres d'intentar solucionar el tema dels aturats i formules per continuar estabilitzant l'economia d'aquest país. Ara que la reforma laboral ja està aprovada. Ara si que els han deixat fer alguna cosa (la vaga) per justificar el sou dels sindicats, si no per que els paguem. Però els sindicats ja estaven d'acord. Després d'això canviaran alguna llei de la reforma (ja pactada) i diran "quin govern tan bo que escolta les protestes de la gent" i també diran "quins sindicats tant bons que fan escoltar la veu de la gent". Tots contents i cap a casa. Justificats els sous de tots ells però sense canviar gaire la desastrosa situació que hi ha (i espero equivocar-me, de veritat).
I el govern central? Per que no actuava quan la crisi envaïa el nostre sistema econòmic i el tirava per terra? Per que va permetre que els bancs i caixes concedicin crèdits e hipoteques a llarg (desmesurat, diria jo) termini i quantitats molt grans, quan sabien que si la cosa anava malament seria gairebé impossible de que la gent pogués tornar?
Em podria fer moltes més preguntes però tampoc em vull fer pesat, penseu que totes serien del mateix estil. Després, un cop analitzo tota l'informació de que disposo, que no és molta i gairebé tota me la proporciona els mitjans de comunicació (o sigui: diuen el que volen o els deixen), arribo a la conclusió de que som uns titelles (sense ofendre, m'explico).
Es la sensació que em dona, que algú fa servir uns fils invisibles per que ningú els vegi i ens fa ballar la música que en aquell moment vol escoltar. Quan canvia la música, canvia el ball. Primer tocava treballar molt per tenir molts ingressos i així pujar el nivell econòmic que teníem, doncs endavant. Treballadors d'enbrotir-se les mans (com jo), no empresaris ni propietaris, que es feien grans cases, compraven pisos a la costa, cotxes de gran valor (per exemple) i jo pensava: el dia que els que decideixen l'economia mundial diguin que ja n'hi ha prou (i aquests son els que mouen els fils) com u faran per tornar els diners que han demanat per comprar i mantenir tot això amb la nòmina pura i dura de mil Euros que hi ha de mitjana? I si algun membre de la família es queda sense feina?
Es clar que érem molts que pensàvem el mateix, que tot això s'acabaria, però que carai, s'ha d'aprofitar l'ocasió (també pensaven molts). Els bancs i caixes et donaven totes les facilitats del mon, l'oferta del mercat era massa llaminera per dir no.
Des de el meu punt de vista en aquest mon hi han una sèrie de gent que sembla que juguin al Monopoly amb nosaltres (aquesta frase no es meva però em va agradar molt) i, per motius que només saben ells, fan anar la partida de la manera que més els interessa. I aquests mateixos son els que diuen als bancs mundials com han d'actuar. I als governs també. No mana el senyor Zapatero, ni el senyor Obama, ni cap president de cap país, com tampoc el banc mundial vetlla l'economia del mon. Hi ha aquesta gent misteriosa (multinacionals, associacions econòmiques, el que sigui) que son els que veritablement decideixen cap on bufa el vent per que tots acabem arrossegats.
Per internet trobareu molta informació sobre aquestes teories. Te les pots creure o no, si no tot una part. Jo crec que alguna cosa certa hi ha. Cadascú que jutgi.